Une belle rencontre

Saps que? Sempre estem amunt i avall, donant voltes a la mateixa òrbita. Tu a la meva i jo a la teva. S’ha acabat.

T’haig de dir adéu, perquè t’estimo tant que prefereixo no tenir-te que fer-te mal, tu donaria tot sense pensar-ho, la meva vida inclosa, i ho saps. I amb això jugues, amb el convenciment de que jo sempre seré allà, que res canviarà i que quant vulguis tornar, ho faré amb un somriure, amb el plat a taula i com si res hagués passat. Doncs s’ha acabat. I hem deixaràs marxar, si com dius m’estimes tant.

No és un adéu, es només un fins aviat, ja que com saps, la vida ens tornarà a trobar, i ens tornarem a mirar, a somriure i a recordar, i tornarem a estar junts, perquè el nostre fil no es tallarà.

Espero que siguis feliç, que facis el que desitges i que no miris enrere; ens trobarem davant.

Ploraré amb totes les llàgrimes concentrades de la gent infeliç, creant un mar on m’ofegaré entre hipòcrita alegria, esperant el dia en que la ferida sigui tan minúscula que no faci falta emplenar-la ni tampoc curar-la.

Per això t’haig de dir adéu, perquè la ofesa no està closa ni somric de felicitat, perquè tu no pots viure amb mi… ni sense mi, i haurem d’aprendre. Tu i jo.

Fins aviat, amor.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s